ACTIVITAT 19 : POEMÚSICA
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)
ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
Sóc jardiner, i el jardí 7+1
tinc milers de roses blanques 8
MÈTRICA
I VERSIFICACIÓ
Activitats
(Aquestes activitats les has de fer en paper)
1.
Mira la
pàgina web http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm. Llig el títol les paraules destacades,...De
què creus que ens informa?
_Del poema i els versos. _______________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
2.
Busca
la informació que necessites per respondre aquestes preguntes. No copies. Llig,
entén i explica-les amb les teues paraules.
a)
Què
és
un vers? __Es un conjunt de paraules que formen una de les línies del
poema i rimen entre si. _______________________________________
__________________________________________________________
________________________________________________________
b)
Els
versos poden ser de dues classes:_____D'art major___________________ i
_____________d'art menor__________.
c)
Com
es
conten les síl·labes dels versos? _Contes el nombre de síl·labes (tenint
en compte la sinalefa). Si acaba en una paraula aguda es puja 1 i si
acaba en esdrúixola es resta.____________________
___________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
d)
Busca
què és un hiat, una sinalefa i una elisió i explica la relació d’aquests
fenòmens amb el recompte de les síl·labes dels versos.
HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot
en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques
o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)
ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
_________________________
_________________________________Hem de tindre totes en compte a l'hora de mesurar versos.__________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
e)
Què és
una estrofa? _ESTROFA: Organització
rítmica de diferents versos, enllaçats per la rima,
que esdevé autònoma. Un poema en té una com a mínim,
o més d´una.______________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
f)
Anota
ací com es diuen les següents estrofes o quants versos tenen:
-
Amb 2
versos: apariat______________________________________
-
Amb 3
versos:tercet ______________________________________
-
_amb 4 versos__________:
Quartet
-
amb 14 versos___________
: sonet
-
amb un nombre indeterminat de versos___________
: romanç
-
amb un nombre indeterminat de versos___________
: vers lliure
g)
En què
consisteix la rima? _La rima consisteix en repetir
els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal
accentuada, inclosa.________________________________
________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
h)
Explica
què és la rima assonant i la consonant. ___
CONSONANT
|
Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. Dóna la impressió de ser una rima més rica, sobretot en els versos llargs. En els curts, pot arribar a cansar una mica, o sigui que convé no usar-la. |
Que jo mateixa,
si no fos tan llega,
En lletra
clara contaria el fet.
Temps era
tems hi hagué la vaca cega:
Jo sóc
la vaca de la mala llet.
PERE QUART
|
|
ASSONANT
|
Quan es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS. Remarquem que la rima té a veureamb els sons, no amb les lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen, encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè totes dues corresponen al so de la vocal neutra. |
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
Al mirador
del castell
Blancaflor
està asseguda.
Amb una pinteta
d´or
Sos cabells
pentina i nua.
ANÒNIM
|
______________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
i)
Ara
comenta la diferència entre les rimes femenines i masculines. __
___
MASCULINA
|
Aguda o oxítona (i, per extensió, vers masculí). Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan las masculines s´enllacen amb les femenines corresponents són MARIDADES: dur-dura , Obscur-obscura |
Quan la passada del
vent afina
La tarda tèbia del mes d´agost Penges com una morta gavina Dalt de la pedra grisa del rost. SEGARRA |
|
FEMENINA
|
Plana o paroxítona (i, per extensió, vers femení). Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana |
Quan la passada
del vent afina
La tarda tèbia
del mes d´agost
Penges com una
morta gavina
Dalt de la pedra
grisa del rost.
SEGARRA
|
______________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
j)
Pel
que fa a la rima, com són els versos lliures? Com tu vulgues__.______________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (bis.)
LA MÈTRICA
Ja saps que els vers és la base principal del
poema. Recorda que per fer el còmput de síl·labes d’un poema comptem fins a
l’última síl·laba tònica.
A l’Hora de mesurar versos cal tenir present una
sèrie de fenòmens que resulten del contacte entre paraules escrites juntes:
Hiat, sinalefa i elisió.
SINALEFA: Es pronuncia en una sola síl·laba dues
vocals en contacte:
Torne a
pensar dolçament en vosaltres.
Tor-ne a pen-sar dol-ça-ment en vos-
al-tres
ELISIÓ: En un vers entren en contacte dos sons
iguals i sols pronunciem un:
Té el meu carrer tota una mar al fons
Tel meu car-rer to-tau
-na mar al fons
HIAT: Pronunciem de forma separada dues vocals en
contacte per mantindre la regularitat del poema:
Si tu te fas la llu-na (6)
La llu-na del cel blau (6)
Jo me fa-ré
el nú-vol (6)
I et vin-dré a ta-par. (6)
Mesura els versos i digues el nom segons el
nombre de síl·labes:
Una nit de lluna plena 8
tramuntàrem la carena 8
lentament, sense dir res. 7+1
Si la lluna feia el ple 7+1
també el feu la nostra pena. 8
Corrandes de l’exili (fragment). Pere Quart.
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, 13
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, 13
Dels núvols e dels cel de lluny vos distingia, 13
Per lo repós etern, per lo color més blau. 12+1
La pàtria. (fragment).
B. Carles Aribau
1.
Mesura els versos següents, agrupa’ls pel
nombre de síl·labes. Després els ordenes (són de poemes diferents) i inventa un
vers més per a cada poema.
La pluja és una bruixa 7
amb els cabells molt llargs 6+1
cascavells li repiquen 7
Si jo fos pescador pescaria l’aurora, 13
si jo fos caçador atraparia el sol, 12+1
si fos lladre d’amor m’obririen les portes. 13
Sóc jardiner, i el jardí 7+1
tinc a vora de la mar 7+1
Roda la mola 5
roda el molí 4+1
i el viure roda 5
Els versos, sobretot els d’art major (tenen nou o
més síl·labes) poden tindre una divisió interna en dues o més parts. És una
pausa mètrica que s’anomena cesura. Sovint coincideix amb un signe de puntuació
o amb una separació sintàctica clara.
1.
Mesura el poema següent i assenyala tots
els fenòmens mètrics que trobes. Ves alerta amb la cesura.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, 12
més poderós que el roure, més verd que el taronger 12
conserva de ses fulles l’eterna primavera, 12
i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 12
com un gegant guerrer. 6
Miquel Costa i Llobera
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
.)
LA RIMA
1. Assenyala als versos següents els sons que es repeteixen.
1. Assenyala als versos següents els sons que es repeteixen.
Veus?, només tu camines pels meus prats. rima amb escarabats
I jo, arraulida a l’escó de la
nit, " amb pit
et sento els ulls, com dos escarabats " amb prats
que enfilen, lents, la costa del meu pit. " amb nit
Maria Mercè Marçal
Roda la mola, Els sons són "oa" i rima amb nova, mola i roda.
Roda el molí; El so és "í" i rima amb desti, molí i fi.
Farina nova
Del meu destí,
On és la mola
Del vell molí?
Tot roda, roda,
Principi i fi...
El cor, la mola;
I jo el molí!
Xavier
Casp.
2. Com
és la rima de cadascun dels poemes anteriors? Justifica la teua resposta.
.En el primer
és consonant perque es repetixen totes les lletres des de la vocal
tònica. En el segon la primera rima ("oa") es assonant perque només es
repetixen les vocals i l'altra rima ("í") és consonant.
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
La combinació de les rimes es marca
amb lletres començant per la a i
seguint l’ordre alfabètic. S’usen les minúscules per a l’art nemor i les
majúscules per a l’art major.
3. Marca
la rima de les estrofes de l’activitat 1.
Veus?, només tu camines pels meus prats. A
I jo, arraulida a l’escó de la
nit, B
et sento els ulls, com dos escarabats A
que enfilen, lents, la costa del meu pit. B
Maria Mercè Marçal
Roda la mola, a
Roda el molí; b
Farina nova a
Del meu destí, b
On és la mola a
Del vell molí? b
Tot roda, roda, a
Principi i fi... b
El cor, la mola; a
I jo el molí! b
Xavier
Casp
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
ESTROFES I COMPOSICIONS
1. Llig
les composicions següents i escriu el tipus d’estrofa o
composició que és cadascuna.
M’ha robat el cor
I no puc viure, quarteta
Ets lladre d’amor
I de somriure
Ibn hazm se Córdova
De pares pobres
I amb mitges
soles,
amb molta honor,
vindria al món, quinteta
un món humil
mes no mesquí.
Vicent Andrés Estellés
Quan ella dorm el
gaudi somnolent
del vell jardí
vibrant de flors i nit,
passant per la
finestra sóc el vent,
i tot és com un
alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
Tomba a les gran
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
s
fondàries de l’oblit,
L’abella só que
clava la roent sonet
Agulla –fúria i
foc- en el seu pit.
La que era
estampa, encís i galanor
I moviment ambigu,
és plor i crit.
I jo, causa del
dolor, de la dolçor
En faig lasses
delícies de pecat,
I, Amor, que veu,
ulls closos, el combat,
S’adorm amb un
somriure e
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
ESTROFES I COMPOSICIONS
1. Llig
les composicions següents i escriu el tipus d’estrofa o
composició que és cadascuna.
M’ha robat el cor
I no puc viure,
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
quarteta
Ets lladre d’amor
I de somriure
Ibn hazm se Córdova
De pares pobres
I amb mitges
soles,
amb molta honor,
vindria al món, quinteta
un món humil
mes no mesquí.
Vicent Andrés Estellés
Quan ella dorm el
gaudi somnolent
del vell jardí
vibrant de flors i nit,
passant per l
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
a
finestra sóc el vent,
i tot és com un
alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
Tomba a les grans
fondàries de l’oblit,
L’abella só que
clava la roent sonet
Agulla –fúria i
foc- en el seu pit.
La que era
estampa, encís i galanor
I moviment ambigu,
és plor i crit.
I jo, causa del
dolor, de la dolçor
En faig lasses
delícies de pecat,
I, Amor, que veu,
ulls closos, el combat,
S’adorm amb un
somriure embadalit.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
Els meus pits són
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
dos ocells engabiats
quan els teus dits
els cerquen vers lliure
per entre les
fulles i les flors del vestit.
Maria Mercè Marçalmbadalit.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
Els meus pits són
dos ocells engabiats
quan els teus dits
els cerquen vers lliure
per entre les
fulles i les flors del vestit.
Maria Mercè Marçal
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarong
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
ers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
RECURSOS
RETÒRICS
1.
Busca
els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit paral·lelisme
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil, anàfora
Que
té la pell intacta.
Teresa
Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora B)
2.
Personificació E)
3.
Hipèrbole A)
4.
Al·literació. D)
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una
al·literació i dues personificacions
.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
