viernes, 18 de diciembre de 2015

ACTIVITAT 19 : POEMÚSICA
MÈTRICA I VERSIFICACIÓ
Activitats
(Aquestes activitats les has de fer en paper) 
1. Mira la pàgina web http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm. Llig el títol les paraules destacades,...De què creus que ens informa?
_Del poema i els versos. _______________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
2. Busca la informació que necessites per respondre aquestes preguntes. No copies. Llig, entén i explica-les amb les teues paraules.
a) Què és un vers? __Es un conjunt de paraules que formen una de les línies del poema i rimen entre si. _______________________________________
__________________________________________________________
________________________________________________________
b) Els versos poden ser de dues classes:_____D'art major___________________ i _____________d'art menor__________.
c) Com es conten les síl·labes dels versos? _Contes el nombre de síl·labes (tenint en compte la sinalefa). Si acaba en una paraula aguda es puja 1 i si acaba en esdrúixola es resta.____________________
___________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
d) Busca què és un hiat, una sinalefa i una elisió i explica la relació d’aquests fenòmens amb el recompte de les síl·labes dels versos. 
 HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)

SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)

ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
_________________________
_________________________________Hem de tindre totes en compte a l'hora de mesurar versos.__________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
e) Què és una estrofa? _ESTROFA: Organització rítmica de diferents versos, enllaçats per la rima, que esdevé autònoma. Un poema en té una com a mínim, o més d´una.______________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
f) Anota ací com es diuen les següents estrofes o quants versos tenen:
- Amb 2 versos: apariat______________________________________
- Amb 3 versos:tercet ______________________________________
- _amb 4 versos__________: Quartet
- amb 14 versos___________ : sonet
- amb un nombre indeterminat de versos___________ : romanç
- amb un nombre indeterminat de versos___________ : vers lliure
g) En què consisteix la rima? _La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.________________________________
________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
h) Explica què és la rima assonant i la consonant. ___
CONSONANT
Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. Dóna la impressió de ser una rima més rica, sobretot en els versos llargs. En els curts, pot arribar a cansar una mica, o sigui que convé no usar-la.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
En lletra clara contaria el fet.
Temps era tems hi hagué la vaca cega:
Jo sóc la vaca de la mala llet.
PERE QUART
ASSONANT
Quan es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS. Remarquem que la rima té a veureamb els sons, no amb les lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen, encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè totes dues corresponen al so de la vocal neutra.
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
Al mirador del castell
Blancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d´or
Sos cabells pentina i nua.
ANÒNIM
______________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
i) Ara comenta la diferència entre les rimes femenines i masculines. __
___
MASCULINA
Aguda o oxítona (i, per extensió, vers masculí). Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan las masculines s´enllacen amb les femenines corresponents són MARIDADES: dur-dura , Obscur-obscura
Quan la passada del vent afina
La tarda tèbia del mes d´agost
Penges com una morta gavina
Dalt de la pedra grisa del rost.
SEGARRA
FEMENINA
Plana o paroxítona (i, per extensió, vers femení). Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana
Quan la passada del vent afina
La tarda tèbia del mes d´agost
Penges com una morta gavina
Dalt de la pedra grisa del rost.
SEGARRA
______________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
j) Pel que fa a la rima, com són els versos lliures? Com tu vulgues__.______________
_________________________________________________________
_________________________________________________________
 
 
 
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (bis.)
LA MÈTRICA
Ja saps que els vers és la base principal del poema. Recorda que per fer el còmput de síl·labes d’un poema comptem fins a l’última síl·laba tònica.
A l’Hora de mesurar versos cal tenir present una sèrie de fenòmens que resulten del contacte entre paraules escrites juntes: Hiat, sinalefa i elisió.
SINALEFA: Es pronuncia en una sola síl·laba dues vocals en contacte:
Torne a pensar dolçament en vosaltres.
Tor-ne a pen-sar dol-ça-ment en vos- al-tres
ELISIÓ: En un vers entren en contacte dos sons iguals i sols pronunciem un:
Té el meu carrer tota una mar al fons
Tel meu car-rer to-tau -na mar al fons
HIAT: Pronunciem de forma separada dues vocals en contacte per mantindre la regularitat del poema:
Si tu te fas la llu-na (6)
La llu-na del cel blau (6)
Jo me fa-ré el nú-vol (6)
I et vin-dré a ta-par. (6)
Mesura els versos i digues el nom segons el nombre de síl·labes:
Una nit de lluna plena 8
tramuntàrem la carena 8
lentament, sense dir res. 7+1
Si la lluna feia el ple 7+1
també el feu la nostra pena. 8
Corrandes de l’exili (fragment). Pere Quart.
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,  13
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,  13
Dels núvols e dels cel de lluny vos distingia,   13
Per lo repós etern, per lo color més blau.  12+1
La pàtria. (fragment). B. Carles Aribau
1. Mesura els versos següents, agrupa’ls pel nombre de síl·labes. Després els ordenes (són de poemes diferents) i inventa un vers més per a cada poema.
La pluja és una bruixa 7
                amb els cabells molt llargs 6+1
             cascavells li repiquen 7

 Si jo fos pescador pescaria l’aurora, 13
si jo fos caçador atraparia el sol, 12+1
si fos lladre d’amor m’obririen les portes. 13 

Sóc jardiner, i el jardí 7+1
        tinc milers de roses blanques 8
tinc a vora de la mar 7+1
 


Roda la mola 5
  roda el molí 4+1
   i el viure roda 5
 
 



Els versos, sobretot els d’art major (tenen nou o més síl·labes) poden tindre una divisió interna en dues o més parts. És una pausa mètrica que s’anomena cesura. Sovint coincideix amb un signe de puntuació o amb una separació sintàctica clara.
 
1.    Mesura el poema següent i assenyala tots els fenòmens mètrics que trobes. Ves alerta amb la cesura.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, 12
més poderós que el roure, més verd que el taronger 12
conserva de ses fulles l’eterna primavera, 12
i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 12
com un gegant guerrer. 6
Miquel Costa i Llobera
 
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
.)
 LA RIMA
1.    Assenyala als versos següents els sons que es repeteixen.
 
Veus?, només tu camines pels meus prats.         rima amb escarabats
I jo, arraulida a l’escó  de la nit,                             " amb pit
et sento els ulls, com dos escarabats                       " amb prats
que enfilen, lents, la costa del meu pit.                    " amb nit
                                       Maria Mercè Marçal
 
Roda la mola,   Els sons són "oa" i rima amb nova, mola i roda.
Roda el molí;    El so és "í" i rima amb desti, molí i fi.
Farina nova
Del meu destí,
On és la mola
Del vell molí?
Tot roda, roda,
Principi i fi...
El cor, la mola;
I jo el molí!
Xavier Casp.
 
2.    Com és la rima de cadascun dels poemes anteriors? Justifica la teua resposta.
.En el primer és consonant perque es repetixen totes les lletres des de la vocal tònica. En el segon la primera rima ("oa") es assonant perque només es repetixen les vocals i l'altra rima ("í") és consonant. 
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
 
La combinació de les rimes es marca amb lletres començant per la a i seguint l’ordre alfabètic. S’usen les minúscules per a l’art nemor i les majúscules per a l’art major.
 
3.    Marca la rima de les estrofes de l’activitat 1.

Veus?, només tu camines pels meus prats.       A 
I jo, arraulida a l’escó  de la nit,                     B        
et sento els ulls, com dos escarabats                 A      
que enfilen, lents, la costa del meu pit.             B           
                                       Maria Mercè Marçal
 
Roda la mola,   a
Roda el molí;     b
Farina nova       a
Del meu destí,   b
On és la mola    a
Del vell molí?    b
Tot roda, roda,   a
Principi i fi...      b
El cor, la mola;   a
I jo el molí!       b
Xavier Casp
 
 
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
ESTROFES I COMPOSICIONS
1. Llig les composicions següents i escriu  el tipus d’estrofa o composició  que és cadascuna.
M’ha robat el cor
I no puc viure,                              quarteta
Ets lladre d’amor
I de somriure
Ibn hazm se Córdova
De pares pobres
I amb mitges soles,
amb molta honor,
vindria al món,                       quinteta 
un món humil
mes no mesquí.
Vicent Andrés Estellés
 
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
Tomba a les gran
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
s fondàries de l’oblit,
L’abella só que clava la roent                                sonet
Agulla –fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
I moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dolor, de la dolçor
En faig lasses delícies de pecat,
I, Amor, que veu, ulls closos, el combat,
S’adorm amb un somriure e
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
ESTROFES I COMPOSICIONS
1. Llig les composicions següents i escriu  el tipus d’estrofa o composició  que és cadascuna.
M’ha robat el cor
I no puc viure,            
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
                 quarteta
Ets lladre d’amor
I de somriure
Ibn hazm se Córdova
De pares pobres
I amb mitges soles,
amb molta honor,
vindria al món,                       quinteta 
un món humil
mes no mesquí.
Vicent Andrés Estellés
 
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per l
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
a finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
Tomba a les grans fondàries de l’oblit,
L’abella só que clava la roent                                sonet
Agulla –fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
I moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dolor, de la dolçor
En faig lasses delícies de pecat,
I, Amor, que veu, ulls closos, el combat,
S’adorm amb un somriure embadalit.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
 
Els meus pits són
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen                               vers lliure
per entre les fulles i les flors del vestit.
Maria Mercè Marçalmbadalit.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
 
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen                               vers lliure
per entre les fulles i les flors del vestit.
Maria Mercè Marçal
 
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarong
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
ers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
ACTIVITAT 19: POEMÚSICA (BIS.)
 RECURSOS RETÒRICS
1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.
M’has dit
que l’adolescent et mira
creant nous paradisos
sota els seus ulls atents.
M’has dit                                           paral·lelisme
que l’adolescent t’escolta
tancant cada paraula
dins les seues mans noves.
Que el cabell el té negre,
Que té el somriure fàcil,                          anàfora
Que té la pell intacta.
Teresa Pascual
 
1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.
1. Metàfora     B)
2. Personificació E)
3. Hipèrbole    A)
4. Al·literació.    D)
a) del geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes ones, mirall de les estrelles.
d) el meu amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les ones.

 
 2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:
a) Aigua riallera de dintre els bassals
quan el sol et crida tu hi vas amb un salt. Dues personificacions
.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna finestreja per un trauet petit. Dues metàfores.
 
c) Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons? Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins .Una hipèrbole


e) La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot. Una al·literació i dues personificacions
.
f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.Polisíndeton

3. Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona             És un llistat de nomd de flors
tamarius
gira-sols
mandràgores

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.