Les locucions son adverbis de manera, temps, quantitat, negacio, dubte, lloc i afirmació.
a) Anem al teatre de tant en tant. temps
b) Sempre d'eixa les coses en sa i lla. lloc
c) Pel cap alt serem un centenar. quantitat
2.
a) Fil per randa. Detalladament
b) A la babala. Precipitadament
c) De gom a gom. Completament ple
martes, 26 de abril de 2016
lunes, 25 de abril de 2016
ACTIVITAT 6 DIA DEL LLIBRE
Al País Valencià tenim molt llocs per a ells.
viernes, 22 de abril de 2016
ACTIVITAT 4 PERíFRASIS VERBALS
Vicente Soler
Javier Guiñón
Javier Ruano
Julio Serral
Perífrasi d'obligació
Has de jugar més a la consola.
Perífrasi de probabilitat
Deus de tindre tres llepolies, més o menys.
Perífrasi d'imminència
Vaig a començar a fer deures.
Javier Guiñón
Javier Ruano
Julio Serral
Perífrasi d'obligació
Has de jugar més a la consola.
Perífrasi de probabilitat
Deus de tindre tres llepolies, més o menys.
Perífrasi d'imminència
Vaig a començar a fer deures.
domingo, 17 de abril de 2016
sábado, 16 de abril de 2016
ACTIVITAT 4 JOCS LINGÜISTICS UNITAT 8 LA LLETRA X I ELS DIGRAFS TX I IG
Les grafies x i ixXaropBruixa Xavier Queixa Xàbia Saxó Madeixa Coixí Xafar Teixit Deixar Aixovar Aixeta Xuplar èxit Nàixer: Naixement Baixar: Baix Crucifixió: Crucifix Coixejar: Coix Calaixera: Calaix Dibuixar: Dibuix Afluixar: Fluix Engreixar: Greix | |
Les lletres g i jOmpli els buits
Resposta correcta
La teua puntuació és 8%. |
ACTIVITAT 4 JOCS LINGÜISTICS UNITAT 7 LES LLETRES G I J ELS DIGRAFS TG I TJ
- Quin és el plural del mot esponja?
- Esponjes
- Espongues
- Esponges
- Esponjas
- Quin és el plural del mot taronja?
- Taronges
- Taronches
- Taronjes
- Naranjas
- Quin és el plural del mot monja?
- Monjes
- Monches
- Monjas
- Monges
- Quin és el plural del mot roja?
- Roges
- Rojes
- Rogues
- Rojas
- Quin és el plural del mot granja?
- Granjes
- Granges
- Granches
- Granjas
- Quin és el plural del mot enveja?
- Enveches
- Envidias
- Envejes
- Enveges
- Pluges és el plural de...
- Plucha
- Plutja
- Pluja
- Lluvia
- Boges és el plural de...
- Bocha
- Botja
- Boja
ACTIVITAT 4 JOCS LINGÜISTICS UNITAT 6 LES LLETRES QUE REPRESENTEN LA ESSA SORDA
-A PRINCIPI de mot: sabata, síl·laba, sobirà, suar, la Safor, Simat, Sumacàrcer
-En els amb s líquida: scherzo, statu quo, strictu senso, striptease, stop
-Precedida o seguida de consonant: melsa, dansa, festa, gespa, existent
-A final de paraula: Ademús, Vinaròs; cabàs, nas, gos, arròs, abús, olives, prats
-Amb el a- negatiu o privatiu: asemàntic, asèptic, asexual, asimetria, asimptomàtic
-En els amb prefixos cultes acabats en vocal aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-, hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, vice-, vivi-: aerosol, antesala, antisèptic, autosuficient, bisulfat, contrasentit, entresuar, fotosensor, hiposòdic, monosèpal, parasíntesi, polisacàrid, suprasensible, telesella, tetrasíl·lab, trisacàrid, unisexual, vicesecretari, vivisecció
-En els amb lexema + lexema començat per s: barba-serrat, esclata-sang, gira-sol, herba-sana, para-sol, penya-segat
ESCRIUREM SS:
-Entre vocals: bassa, cassola, essencial, passar, possible
-En els mots en què apareix el femení -essa, -esses: abadessa, comtesses, deessa, disfresses, tigressa; excepte: burgesa, pagesa, feligresa, marquesa, princesa
-En els mots en què apareixen en -íssim, -íssima: pobríssim, pobríssima, pobríssims, pobríssimes
-En la flexió de paraules acabades en -as, -es, -is, -os, -us: cabassos, accessos, anissos, arrossos, barnussos; però hi ha moltes excepcions: casos, permisos, abusos, països
-En els tòponims i : Alcàsser, Brussel·les, Eivissa, Prússia, el Rosselló, Rússia, Saragossa, Sargassos (mar), Suïssa, Rossend, Vanessa
-En els -gress-, -miss- i -press-: agressor; admissió, transmissor; compressió
-En la de qualsevol: qualssevol, qualssevulla
-A de mot en manlleus: edelweiss, gauss, loess, trass (putzolana natural)
-Darrere del as-: assabentar-se, assaborir, assecar, assenyalar, assimilar, assumir, assecar, assemblea, assolellat, assortir, assegurar, asseure's, asserenat, assumpte
-Amb els prefixos -des, -dis: dessaborit, dessalar, dessecar, dessuadora, dissecar, disseminar, dissentir, dissident, dissolució
-Amb el prefix -: pressentir, pressuposar, pressupòsit, pressupostari
-Amb el prefix -: prossecució, prosseguir
-Amb el prefix -: ressaltar, ressecar, resseguir, ressemblar, ressentir, ressenyar, ressorgir
-Amb els prefixos trans- i sots- + lexema en s: transsexual, transsiberià, transsònic; sotssecretari
ESCRIUREM C:
- e, i: acer, ceba, noces; àcid, cinema, divorci, ignorància, impotència
ESCRIUREM Ç:
-A de paraula: nomes en dos arcaismes: ça (ací) i ço (açò)
- de paraula davant de a, o, u (mai davant e i i): adreça, boçar, cabeça (bulb), capçal, finançar, mançanilla (vi blanc), novençà, puça, vinça; maçó, veneçolà; traçuda, forçudes
-En els -ança, -ença: alabança, assegurança, cobejança; complaença, coneixença, creença, desavinença, naixença, pertinença, temença; però s'escriuen amb s: ansa, dansa, pansa, pensa i defensa
-En i participis: amenaçat, desplaçat, forçut, vençut
-En els mots en -iça, -içar: lliça (combat), variça; eriçar, enlliçar
-A de paraula (sovint alternant amb c en derivats): noms: austruç (au), avanç (d'avançar), boç (morrió), calç, cerç (vent), endreç, esmerç, esquinç, faç (cara), estruç, llenç, lluç, pedaç, pertinaç, precoç, solaç, traç, venç, voraç, xoriç; però amb -s: quars; adjectius: atroç, audaç, balbuç, cuguç, feliç
-En antropònims i : Calassanç, Feliça, Llorenç, Pancraç, Ponç, Sanç; Açores, Ademuç, Bragança, Coblença, Moçambic, Niça, Provença, Puçol, Veneçuela
-En els amb s líquida: scherzo, statu quo, strictu senso, striptease, stop
-Precedida o seguida de consonant: melsa, dansa, festa, gespa, existent
-A final de paraula: Ademús, Vinaròs; cabàs, nas, gos, arròs, abús, olives, prats
-Amb el a- negatiu o privatiu: asemàntic, asèptic, asexual, asimetria, asimptomàtic
-En els amb prefixos cultes acabats en vocal aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-, hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, vice-, vivi-: aerosol, antesala, antisèptic, autosuficient, bisulfat, contrasentit, entresuar, fotosensor, hiposòdic, monosèpal, parasíntesi, polisacàrid, suprasensible, telesella, tetrasíl·lab, trisacàrid, unisexual, vicesecretari, vivisecció
-En els amb lexema + lexema començat per s: barba-serrat, esclata-sang, gira-sol, herba-sana, para-sol, penya-segat
ESCRIUREM SS:
-Entre vocals: bassa, cassola, essencial, passar, possible
-En els mots en què apareix el femení -essa, -esses: abadessa, comtesses, deessa, disfresses, tigressa; excepte: burgesa, pagesa, feligresa, marquesa, princesa
-En els mots en què apareixen en -íssim, -íssima: pobríssim, pobríssima, pobríssims, pobríssimes
-En la flexió de paraules acabades en -as, -es, -is, -os, -us: cabassos, accessos, anissos, arrossos, barnussos; però hi ha moltes excepcions: casos, permisos, abusos, països
-En els tòponims i : Alcàsser, Brussel·les, Eivissa, Prússia, el Rosselló, Rússia, Saragossa, Sargassos (mar), Suïssa, Rossend, Vanessa
-En els -gress-, -miss- i -press-: agressor; admissió, transmissor; compressió
-En la de qualsevol: qualssevol, qualssevulla
-A de mot en manlleus: edelweiss, gauss, loess, trass (putzolana natural)
-Darrere del as-: assabentar-se, assaborir, assecar, assenyalar, assimilar, assumir, assecar, assemblea, assolellat, assortir, assegurar, asseure's, asserenat, assumpte
-Amb els prefixos -des, -dis: dessaborit, dessalar, dessecar, dessuadora, dissecar, disseminar, dissentir, dissident, dissolució
-Amb el prefix -: pressentir, pressuposar, pressupòsit, pressupostari
-Amb el prefix -: prossecució, prosseguir
-Amb el prefix -: ressaltar, ressecar, resseguir, ressemblar, ressentir, ressenyar, ressorgir
-Amb els prefixos trans- i sots- + lexema en s: transsexual, transsiberià, transsònic; sotssecretari
ESCRIUREM C:
- e, i: acer, ceba, noces; àcid, cinema, divorci, ignorància, impotència
ESCRIUREM Ç:
-A de paraula: nomes en dos arcaismes: ça (ací) i ço (açò)
- de paraula davant de a, o, u (mai davant e i i): adreça, boçar, cabeça (bulb), capçal, finançar, mançanilla (vi blanc), novençà, puça, vinça; maçó, veneçolà; traçuda, forçudes
-En els -ança, -ença: alabança, assegurança, cobejança; complaença, coneixença, creença, desavinença, naixença, pertinença, temença; però s'escriuen amb s: ansa, dansa, pansa, pensa i defensa
-En i participis: amenaçat, desplaçat, forçut, vençut
-En els mots en -iça, -içar: lliça (combat), variça; eriçar, enlliçar
-A de paraula (sovint alternant amb c en derivats): noms: austruç (au), avanç (d'avançar), boç (morrió), calç, cerç (vent), endreç, esmerç, esquinç, faç (cara), estruç, llenç, lluç, pedaç, pertinaç, precoç, solaç, traç, venç, voraç, xoriç; però amb -s: quars; adjectius: atroç, audaç, balbuç, cuguç, feliç
-En antropònims i : Calassanç, Feliça, Llorenç, Pancraç, Ponç, Sanç; Açores, Ademuç, Bragança, Coblença, Moçambic, Niça, Provença, Puçol, Veneçuela
L'ortografia de la s sorda
Omplir buits
Resposta correcta
La teua puntuació és 81%.
La teua puntuació és 81%.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)