EN CONTRA DE LA RELIGIO

CINE

1. Situa la pel·lícula

• Quan i on ha estat feta i quan i on passa el que ens mostra. Es a Barcelona, la nit de reisos.
• Quin temps i quin espai es veuen representats en la pel·lícula? En nadal, la nit de reisos, en difernets llocs de Barcelona

2. Temes, problemes, qüestions que tracta la pel·lícula

• Què ens diu sobre els temes que tracta, què ens vol mostrar d'aquests?. El amor pot amb totes les fronteres.
• Des de quin punt de vista es tracten: de forma crítica, des de l'opinió personal, de manera descriptiva i distanciada, oferint diferents opinions i visions...   Els diferents punts de vista estan representats pels diferents protagonistes. Alguns tracten el amor etern, altres el amor de una nit...
• Relaciona les qüestions tractades amb situacions de la vida real o d'altres productes cinematogràfics, literaris, pictòrics que ja els hagen tractat. El amor entre una parella, un matrimoni etc.

3. Quins altres recursos visuals s'empren?

• Referent als enquadraments, la composició, les angulacions: tipus de plans (generals, primer pla, detalls) Alguns plans són primer pla, i altres plans generals.
• Com es tracta la part relativa a la fotografia: la il·luminació, el color. En escenes romantiques l'il·luminen molt, en escenes tristes es obscur.
• Què podem dir dels espais? Quina importància i significació tenen? Els espais són xicotets hi havegades claustrofobics.

4. Què podem destacar de la banda sonora?

• Com és la música de la pel·lícula? Es molt bonica
• Podem relacionar la música amb l'estètica i temàtica del film? Si
• Podem destacar la manera com s'utilitza la música en determinades situacions? En escenes boniques fiquen música bonica.
• Tenen una presència destacable els sons en la banda sonora? LA veritat es que la banda sonora nomes destaca per la música de fons.
• Com són els diàlegs de la pel·lícula? Son comics i coloquials.

5. Quin tractament es dóna als personatges que intervenen en les situacions?

• Com són caracteritzats físicament i psicològica? Son com persones normals, amb ciutacions normals.
• Representen alguns estereotips, referents reals o ficticis? Si: el monyes, el imbecil, el fastigos, el graciosset...
• Com valores la gestualitat i la interpretació?  Algunes escenes no hem aportaben molt sentiment. 
• Quin paper i significació tenen cada un dels personatges dins la pel·lícula? Un es un pringat, altre es un enamoradis, altre es un solitari..
• Quines són les seves actituds, pensaments, canvis al llarg de la història, etc.?Finalment, tots pensen que l'amor és el millor que hi ha al món, tosts són feliços.

6. Què t'aporta de nou i què consideres interessant?

• T'està fent algun plantejament nou sobre un aspectes que ja coneixies? LA veritat, no.
• Tracta i fa descobrir coses no conegudes per tu? NO
• T'ha descobert quelcom de nou el tipus d'estètica cinematogràfica emprada? NO

Es just que els esportistes cobren tants diners.

A FAVOR:
1 Fomenta l'esport i la cultura.
2 Crea llocs de treball.
3 Represente el nostre país.
4 Dona eixida a molta gent que vol guanyarse la vida amb les coses que li agraden.
5 Genera molts diners.
6 Per marcar el nivell.

EN CONTRA:
1 Hi ha molts federats, i cobren molts diners necessaris per fer altres coses.
2 Molts esportites són joves,  i no saben controlar tots els diners que tenen.
3 Genera molts diners, i dona peu a la mafia de la FIFA.
4 Se li dona molta importancia, i moltes vegades alguns esportistes que estan en reserva del equips, cobren el mateix que altres esportistes que si que juguen.
5 Amb tots els diners que es invertixen en els esportistes, podrien pujar els sous, i crear més treball.

PRONOMS FEBLES

PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles (P.F.) són paraules que substitueixen un nom, un S.N. o una oració subordinada que ha aparegut amb anterioritat i desenvolupen la mateixa funció en l'oració que l'element al qual substitueixen. Sempre acompanyen el verb i quan és possible s'uneixen a ell mitjançant guionet o apòstrof.


FORMA I FUNCIÓ

Els PF adopten una forma concreta en relació a la funció que desenvolupen dintre de l'oració

La substitució pronominal del C.D i del CI

Si hi ha uns pronoms febles que hem de tindre clars són els que substituïxen el 

complement directe i el complement indirecte.

Complement directe

Quan érem menuts, a l'escola, ens deien que per tal d'averiguar quin era el CD d'una oració

havíem de preguntar al verb QUÈ? 

-Ta mare compra pomes - Què compra? Pomes. I per tant, ja tindríem  el CD. 

* ATENCIÓ:  Este truc sol ajudar, però tinguem en compte que el CD pot ser també una persona 
-He vist el teu germà.   En aquest cas la pregunta QUÈ? pot despistar. 

En valencià distingim 4 tipus de CD, per tant, els PF que utilitzarem també seran distints

CD determinat

Si el CD és un nom propi o està determinat per un article, un demostratiu o un possessiu, 
serà substituït pels pronoms EL, LA, ELS, LES

- Envieu el paquet.      Envieu-lo.

- Mira l’Andreu!          Mira’l!.

- Dibuixaré aquesta fulla.    La dibuixaré.

- Compra els llibres.            Els compra.

- Netejarem les seues habitacions.    Les netejarem.

CD reflexiu o recíproc

És a dir, quan el CD coincideix amb el subjecte. Serà representat pel pronom ES 

- Es pentina. (Toni)

- No s’han reconegut a la fotografia.   (Toni i Lluïsa)

- S’odien mútuament.  (Manu i Arnau)

CD neutre 

Són els pronoms açò, això o allò o bé tota una oració subordinada. Els PF que els substitueix és HO

- Dibuixaré això. Ho dibuixaré.

- Va dir que tenia mal de cap. Va dir-ho. / Ho va dir.

CD indeterminat 

Són aquells que no porten determinat o bé és un numeral, un quantitatiu o un indefinit. 
Seran substituïts pel pronom EN. 

En aquest cas, el numeral, quantitatiu o indefinit no és substituït pel PF i cal repetir-lo després del verb:

- Compraré pebres vermells.               En compraré.

- N’Àngela ha dibuixat dues fulles.     N’Àngela n’ha dibuixades dues.

- Avui hi ha hagut poc moviment.       Avui n’hi ha hagut poc.

- No tenia cap moneda.                      No en tenia cap.

*OBSERVACIÓ: Quan el CD és un dels pronoms febles el, la, els, les, i el verb és una forma composta 
amb el verb haver + participi, és recomanable que aquest concorde en gènere i nombre amb el CD:

No l’hem feta, la confitura, enguany.

Activitats

1.  Completa la cançó amb el CD que falta en cada buit, indica de quin tipus són (determinat, indeterminat, 

     neutre, reflexiu o recíproc) i substitueix-los pels PF adequats.

CORATGE

Correrem descalços

sota un cel de mil estreles

a les nits d'hivern de pluja i fred.

Sentirem    la furia                

corrent per les nostres venes

l'emoció salvatge contra el vent.

Encendrem        fogueres            

amb la ràbia i la tendresa

que durem gravades sota el pit

i clavarem     les mans              

a les arrels d'aquesta terra

d'on naix el coratge

de seguir.

Sentint-nos vius.

Creuarem    els pobles               

amb les finestres obertes

i els somriures nus sota el sol roig.

Estendrem    reboltes                 

quotidianes i senzilles

amb l'amor que ens crema dins el cor.

Viurem         l'esperança             

dels qui lluiten cada dia

com mil punys units per un embat.

I omplirem       carrers             

amb les riuades d'alegria

d'on naix el coratge de guanyar

            la nostra llibertat                           

Cançó Coratge amb la lletra: https://youtu.be/Tw8SQPArQwM 

Activitats

2.  Substitueix els CD pels PF que calga

- Ens recita un poema. Ens el recita

- Encén tres ciris. Els encén

- Menjarà llepolies. Les menjara

- Portarà això. El portara

- Digues què vols fer hui. Digues el que vols fer

- Porta el paraigua. Porta'l

- Compra rifa.  Compra la

- Arregla la vora del vestit. Arregla la

- Trau les claus. Trau les

- T'envie un parell de regals.  T'he els envie

Complement indirecte. 

El complement indirecte (CI) és l'element de l'oració que es beneficia de l'acció del verb 

i del CD al mateix temps:

- Ta mare compra pomes per a Joan, on per a Joan és el CI seria un bon exemple). 

El CI de 1a o de 2a persona se substitueix amb els pronoms EM, ENS, ET, US

- M’ha regalat un disc d’Els Amics de les Arts.

- Volia regalar-nos un peix de colors

- Demà et tornaré el cotxe.

- Us ha agradat la pel·lícula?

El CI de tercera persona reflexiu o recíproc se substitueix pel P.F. ES

- Es renta la cara amb aigua i sabó.

- S’envien missatges l’un a l’altre amb el telèfon mòbil.

El CI de tercera persona se substitueix amb els pronoms LI, ELS

- Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el disc.

- Diu mentides als seus pares. Els diu mentides

- No vol telefonar a les amigues. No vol telefonar-los.

Quan substituïm els CD i CI en una oració, l'ordre en què apareixeran serà: CI + CD

- Paula va donar el collaret  al seu amic Marc

                                CD                    CI

              Paula li'l va donar.   li (CI= al seu amic Pau)    'l (el CD=el collaret)

Activitats

3. Completa les oracions següents amb els CI adequats. 

    CI: a tots els companys de la classe, a l’Anna, a la núvia, al públic de l’Scala de Milà, per a tots els professors.

•  M’ha donat records ...per a tots els professors

•  El padrí porta el ram ... a la núvia

•  Hem enviat una postal... a l'Anna

•  Has de dir que te’n vas a viure a Saragossa ... a tots els companys de la classe

        •  Algun dia cantaré “La Bohème”...al públic de l'scala de milá

4. Subratlla els CI i substitueix-los per PF.

- Jo llegiré el conte a tu aquesta nit. et

- Jordi envia records per a la teua família. lis

- Nosaltres embolicarem els regals per a les teues filles lis

- Vicent, deixa ela diners al teu germà! lis

- L'àrbitre ha tret la targeta roja al jugador que ha comés la falta.li

- La professora explicarà altra vegada la teoria a vosaltres. ens

- Alícia composà una cançó per a tu i per a mi. ens

- Vull contar una llegenda a vosaltres. us

5. Escriu microtextos enquè utilitzes tots els PF que et proposem. Fixa't en l'exemple.

    Ex: Vull dir-te que si et vas a caure agafa't de la meua mà i t'ajudaré a saltar a l'altra banda.

 - (EM, M', -ME, 'M):

 - (ET, T', -TE, 'T):

 - (ES, S', -SE, 'S):
 - (ENS, -NOS, 'NS):            NO L'ENTENC
 - (US, -VOS):

 - (ELS, -LOS, 'LS):

 - (LES, -LES):

De vegades la llengua és com les matemàtiques. Amb els PF, per exemple, li agrada simplificar i sempré ho fa al final. Mira aquest cas:

    Ex: El gelat, me l'he menjat.

Com has vist, hem apostrofat el PF el al verb, així ens hem estalviat una vocal...

6. Aplica el principi de simplificar en els següents casos.

- Me el he penjat.

- Li el ensenya.

- Se en havia oblidat

- Te els porta.

- Se en anava.

- Se el haurà sabut.                                 NO L'ENTENC

- Te els has menjat?

- Se els pentina.

- Vaig a corregir-te els.

- Porta-me el.

L'atribut

L’atribut és el complement natural dels verbs ser, estar, semblar i parèixer i el PF que el substituieix depén de si l’atribut és determinat o indeterminat. L'estructura sintàctica d'un atribut pot ser un SN, SP, SAdj, SAdv o un participi.

Atribut indeterminat 

Utilitzem el pronom: HO

- També és periodista? No, no ho és.

- Ets feliç de veritat o només ho sembles?

Atribut determinat 

L'atribut és un sintagma nominal iniciat amb un article, un demostratiu o un possessiu. El substituïm amb els PF: EL, LA, ELS, LES

- És el teu germà? No, no l’és.

Activitats

 7. Subratlla l'atribut d'aquestes oraciones, digues quina estructura sintáctica té  i substitueix-los per PF.

- Paula és la teua metgessa?   LA

- Ainhoa i Neus pareixen intel·ligents.HO

- Víctor i Andreu eren els finalistes. ELS

- L'àvia està sorda. HO

- La festa serà una sorpresa. EL

- Les seues disculpes em pareixen bé. HO

- Ricard ja està despert. HO

- La teua broma és de mal gust.  EL

8. Ves a aquest enllaç i realitza les activitats autocorrectives de PF 
         http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm

Complements circumstancials

Els CCircumstancials indiquen la circumstància en què succeeix allò expressat pel verb, 

aquesta pot ser de temps, lloc, manera, causa, conseqüència, quantitat, companyia, finalitat 

o instrument.

a) Quan els CC comença per la preposició DE, se substitueix amb el pronom EN:

- Tornava de casa seva tranquil·lament. En tornava tranquil·lament.

b) En els altres casos, comença amb una preposició distinta o bé no porta cap preposició, el 

CC se substitueix amb el pronom HI:

- Ha marxat cap a Oliva. Hi ha marxat.

- Viu a Picassent. Hi viu

- Mai no riu així. Mai no hi riu.

- Ell no entrarà en aquest local. Ell no hi entrarà.

Activitats

9. Digues de quin tipus són els C.Circumstancials de les oracions i substitueix-los per PF

- Mateu va xafant ous.

- Nosaltres eixirem de l'hotel.

- Han instal·lat plaques solars a l'institut.

- El coet va dirigit cap al cel.

- Tornem del cinema.

- Ens agradaria anar a Eivissa.

- Va pagar el sopar amb la targeta de crèdit.

- Treballe en un supermercat.

10. Digues de quina funció desenvolupen els sintagmes subratllats i substitueix-los pels PF que calga.                              

                     

         Cançó de la rosa de paper 

Ella tenia una rosa, CD LA

una rosa de paper,

d’un paper vell de diari,

d’un diari groc del temps.

                                   

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer. CCT EN

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu, CD ELS

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i de vent.

a ballar

 I ella tenia la rosa,  CD LA

una rosa de paper.

Va morir qualsevol dia CCT  EN

i l’enterraren després.  CI 

Però al carrer on vivia,

però en el poble on visqué,

les mans del poble es passaven

una rosa de paper.

                                                                                   

I circulava la rosa,

però molt secretament.  CCM HI

I de mà en mà es passaven

una rosa de paper.

El poble creia altra volta

i ningú no va saber

què tenia aquella rosa,    CC  HI

una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies  CCT EN

va manar l’ajuntament

que fos cremada la rosa,

perquè allò ja estava bé.

           

Varen regirar les cases:

la rosa no aparegué.

Va haver interrogatoris;  CD ELS

ningú no en sabia res.    CC

Però com una consigna,

circula secretament      CCM 

de mà en mà, per tot el poble,   CCL

una rosa de paper. 

                        Vicent Andrés Estellésa ballar

Complement de règim verbal 

El CdR completa el verb i li dóna un significat ple. Comença per una preposició exigida peo verb, observa els exemples: quan somiem, somiem necessàriament amb alguna cosa, és aquest amb alguna cosa, el que és el CdR. O si parlem és d'alguna cosa. Els verbs "somiar" sempre s'acompanyarà d'un CdR començat per la preposició AMB i el verb parlar, de la preposició DE. *Atenció: és possible que a l'oració estiga implícit.

El pronom feble que usarem depén de la preposició que encapçale el CdR. 

a) Quan el CdR va regit per la preposició de, se substitueix amb el pronom EN:

- Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne.

- No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat.

b) Quan va regit per una altra preposició, se substitueix amb el pronom HI:

- Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir.

- Penses en l’oncle Miquel alguna vegada? No hi penso mai.

Activitats

11. Subratlla els CdR i torna a escriure les oracions amb la substitució per PF

- M'he acostumat a dutxar-me de matí . M'he hi acostumat 

- Els jugadors renunciaren a les primes. Els jugadors hi renunciaren

- El secretari s'oblidà de fer l'acta.  El secretari en s'oblida

- L'espectador es va fixar en l'actriu. L'espectador hi es va fixar

- Es va conformar amb un tros de pa. Eshi va conformar

- Elles discutien sobre la situació de la dona. Elles hi dicutien

- Qui s'ha oblidat d'apagar els llums? Qui en s'ha oblidat

- Aina s'ha apuntat a ballar. Aina en s'ha apuntat