Conte del Sambori

La massacre del descaragolador elèctric
 Era l'any 1982. Estabem en la tardor. El meu novi i jo vam llogar una casa en un poblet. Anabem amb el coche del meu novi. Era un GTI.Ens habiem agafat uns dies de vacances. Estabem perduts per un caminet en mitg del bosc. El meu novi no es va donar compte que teniem un arbre davant. Ens vam xocar contra un arbre. Quan em vaig despertar vaig eixir del cotxe. El cotxe estaba destrosat.
- Josep, estas bé?- vaig dir -Maite, no puc moure les cames. Perfavor, busca ajuda.-
Quan vaig escoltar aixó vaig seguir un caminet que s'abria entre els arbres.
El cami va arribar fins un penyasegat. Desde el penyasegat es veia una mansió sobre una pennya. -Hi haurà alguna linia telefonica dins de la mansió?-
Vaig decidir anar cap a la mansió. El camí era escarpat i de molt dificil acv pillar ces.
Estaba fentse de nit, em tenía que donar presa. Vaig arribar a la planissie on estaba situada la mansió. Hi había una furgoneta aparcada. Vaig suposar que vivia gent dins. Quan vaig mirar cap al terrat de la mansió vaig vore una silueta antropomorfica. De repent desaparegue.
 Vaig decidir entrar. La porta estaba en el terrat on había estat la silueta. Vaig pujar. La porta era de metall. Vaig entrar.
Dins de la mansió no hi habia llum estaba tot destrossat i tirat per terra. Vaig avançar uns passos i la porta es va tancar amb clau darrere meu. Em vaig asustar, pero tenía que continuar caminant si volía ajudar a Josep.
Davant meu hi havia una saleta. Vaig entrar, i davant hi havia una tauleta amb una llanterna. La vaig agafar. Ya podía continuar pel corredor..
 Vaig vore que hi havia una v pillar escalera cap a dalt. Vaig pujar i nomes hi havia una saleta amb un periodic.
-Assasinat amb descaragolador a la serra de Mariola-

Quan vaig llegir açó em va vindre un escalfred. Tenía molta por, pero tenía que ajudar a Josep. Vaig per les escales, i vaig continuar pel corredor. Un sorollet vaig començar escoltar un sorollet de motor.
Ara si que estaba assustada. Volia eixir pero no v pillar podía. Em sentía impotent. Vaig començar a plorar. El soroll començaba a aproparse. Vaig girar pel passadis.
Em vaig donar compte queva ser el error de la meua vida.
Tornaba a estar el señor que vaig vore en la entrada. Tenía un descaragolador electric en la ma. Quan em va vore va començar a gritar. Em vaig quedar sorda.
Va vindre a perseguirme. 
Vaig fujir com una boiga fins anyunarme del boig.
Em vaig donar compte de la gravetat del problema.
Quan vaig recuperara el ale. Vaig baixar al soterrani. Altre error que vaig cometre.
El soterrani era com un llaberint. Ple de corredors. Vaig agafar aire, perque feia una pudor a podrit, i no estaba molt bé ventilat. Era un ambient irrespirable.

No sabia si anarmen al cotxe i morirme allí, o continuar buscant ajuda.
Vaig arribar a un corredor sense eixida.
L'assasí em va pillar, i em va dormir amb somnifers.

Quan vaig despertar em faltava un braç.
Estaba en una saleta acollidora amb una finestra i un telefon fixe.
Vaig cridar als GEOs, i avans que dira alguna paraula em van dir que ja venien amb ajuda.
Al segon un helicopter va arribar. Vaig obrir la finestra i botí al helicopter.
Li vaig dir al conductor:
-¡Tenim que arreplegar a Josep!-
-O NO- Va girarse i era el home del descaragolador.

FI