PAPÁS Y MAMÁS

- Què és per a tu “jugar a pares i mares”?
És una representació que fan les xiquets per a imitar a families felices i sense problemes de la vida real, on la felicitat és una actuació creada per xiquets ingenus.

- Penses que la xiqueta considera que el seu joc està bé o malament? Per què? 
No, perque els xiquets imiten als seus pares, i com la situació de aquesta xiqueta és un maltracte cap a la dona, ella creu que esta bé.


- Quines emocions creus que sent la mare quan veu la xiqueta?
Tristesa i por. La mare pensa que esta malament, perque la xiqueta esta sofrint el mal comportament de l'home.

- Quines sensacions t’ha produït a tu el curt “Mamás y papás”?
M'he ficat molt trist pensant que aquesta situació esta ocorrint en moltes families.

- Què li diries a la mare d’aquesta història?
Que denuncie a la policia.

- Quina reflexió fas després de veure aquest curt?
Moltes persones están arruinant aquest meravellos mon, i aquestes persones no es mereixen res.

EXCURSIÓ SAN MIQUEL DELS REIS

Aquest és el video que he realitzat sobre l'excursió a San Miquel del Reis.

Història:

El seu origen cal situar-lo en el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. El 1371, Arnau d'Aranyó, abat de la Valldigna, comprà l'alqueria de Rascanya (d'origen islàmic); l'any 1383, Pere el Cerimoniós dóna llicència per a la construcció. Les obres s'iniciaran l'any següent i s'acabaran el 1401.

El monestir seguia l'esquema bàsic dels monestirs de l'Orde del Cister, una església amb una claustre adossat al qual s'adossaven la resta de les dependències monacals. Posteriorment les seues edificacions s'integraren al monestir jerònim, amb la desamortització desapareixeran les seues restes. Avui dia després de la restauració s'ha musealitzat una part del claustre primitiu.

Sant Bernat de Rascanya no va ser un gran monestir, construït amb materials modestos i sense problemes econòmics. A això es sumava que els monjos no seguien la regla cistercenca, arribant al punt que quan es decidí reconstruir-lo com a Sant Miquel dels Reis, només quedaven tres monjos.

És degut al testament de Germana de Foix pel qual es construí el nou monestir de Sant Miquel. Quan mor en 1536, disposa que volia ser soterrada a Sant Bernat de Rascanya, però que passés a mans de l'Orde dels Jerònims. El seu marit, el Duc de Calàbria, inicia les gestions oportunes per a complir amb el testament.

En 1545 aconsegueix de Pau III una butlla per la qual declara suprimida la comunitat cistercenca de Sant Bernat i el seu pas a l'Orde de Sant Jeroni, el monestir passa a anomenar-se Sant Miquel dels Reis. Un anys després els jerònims en prendran possessió.

Ferran d'Aragó concebé la nova construcció com un monestir que intregrara a més del propi monestir, una escola d'art i teologia amb el suport de la seua important biblioteca personal i, clar, un panteó familiar. El duc portà a València dos arquitectes importants, Alonso de Covarrubias i Joan de Vidaña, la primera pedra es posà el 1548, començant-se les obres pel claustre sud. El projecte de Covarrubias incloïa la reconstrucció de l'església cistercenca i la construcció d'un claustre al sud d'aquesta i conservava el claustre de Sant Bernat de Rascanya, quedant així un esquema rectangular amb l'església entre dos claustres. La mort del Duc de Calàbria el 1550 paralitzà les obres, deixant al monestir els seus béns i la seua valuosa biblioteca. Les obres no es reprendran fins 1578, en què la comunitat decideix canviar els plans de Covarrubias per al claustre. El resultat d'açò és un gran claustre més auster i directament inspirat en el Pati dels Evangelistes de l'Escorial, les obres del qual les dirigí Pere d'Ambuesa i donant-se per finalitzat el 1607.

Posteriorment el 1623 s'inicien les obres de l'església, substituint l'anterior. És obra de Pere d'Ambuesa i s'acabà cap a mitjans de segle, encara que a finals d'aquest encara es treballava en l'ornament de la façana.

En 1723 comença la construcció del claustre nord, dirigit i projectat per Fra Francesc de Santa Bàrbara. Només s'arribà a construir el cos est, destinat a refectori i cuina, però no s'utilitzà mai. A principis del segle XIX l'obra és para i mai s'acabarà. Aquest nou claustre suposà l'enderroc de la major part del claustre gòtic del primer monestir.

Durant la Guerra del Francés Sant miquel dels Reis va ser ocupat, i es robà part de la biblioteca deixada pel Duc de Calàbria. En 1814 els monjos tornen al monestir.

PREGUNTES DE LA LECTURA

DURANT LA LECTURA 

• Tria els fragments que et criden més l'atenció i explica per quin motiu
• M'han agradat, perque aporten tensió  a l'argument

• Selecciona les paraules noves que no coneixies i busca el significat
• envers: amable 
• fluxió:derivada
• Indica el personatge que més t'agrada i el que menys i explica el motiu. 
• Victor me ha agradat molt, perque es inteligent i sap com solucionar els problemes. Laura es el que meny m'ha agrdat perque es una falsa, i esta boiga.

DESPRÉS DE LA LECTURA 

• Que t'ha agradat més i menys del llibre. Per què?
• M'ha agradat la ambientació que li donava.
• No m'ha agradat que avegades era repetitiu

• Relaciona'l amb altres lllibres que has llegit o pel·lícules que hages vist del mateix gènere, tema o ambient
• Paranormal Activity, Atticus.

• Posa't d'acord amb altres compnays que hagen llegit el mateix llibre per presentar-lo amb imatges en forma de booktràiler(presentació del llibre) o videolit (adaptació dramatitzada d'una part del llibre)

LLENGÜES DEL MÓN

·      Quantes llengües hi ha en el món? En quin continent hi ha més llengües?

Si més no aproximadament , es calcula que al món es parlen en l'actualitat entre 3.000 i 5.000 llengües , de les quals només 600 compten amb més de 100.000 parlants , xifra que es considera mínima per garantir la seva supervivència a mig termini.

En llengues guanya Europa. En dialectes, Africa.

·    Quines són les llengües més parlades al món? Confeccioneu en grup una gràfica de barres en word on indiqueu les 10 llengües més parlades al món i el nombre de parlants de cada llengua. Intercanvieu les gràfiques per veure si coincideixen. Si no és així, comproveu quina és la font més correcta, segons on hàgeu consultat la informació. Aquella que siga amb la data més recent i estiga feta per un organisme científic o oficial serà la més correcta. 

Quantes llengües hi ha a Europa? I a l’estat espanyol?


En europa 30, a Espanya 8.


D’on provenen aquestes llengües europees actuals? Hi ha famílies lingüístiques? Quines?


Del llatí. No.

TEXT EXPOSITIU

ACTIVITAT Refon en un enunciat, mitjançant una normalització, tots els casos que pugues dels textos següents:
Les persones es troben soles a les grans ciutats, la qual cosa pot provocar profundes depressions.: La soletat de les persones a la gran ciutat, pot provocar profundes depressions.
A l'octubre cauen les fulles : açò anuncia l'arribada de la tardor. : La caiguda de les fulles a l'octubre, anuncia l'arribada de la tardor.
Un home va ser assassinat a la plaça del poble. Aquest crim té atemorida la població. : L'assasinat del home a la plaça del poble, té atemorida a la població.
 Els militars van prendre el poder a Xile. Açò va suposar l'establiment d'una dictadura.: La possesio de Xile pels militars, va suposar l'establiment d'una dictadura.
El cap de la policia d'Ohio va morir ahir en un tiroteig. Aquesta mort augmenta la tensió a la zona. : La mort del cap de policia d'Ohio en un tirotig va augmentar la tensió a la zona.
L'Estat francés ja ha reconegut la nova república. Aquest fet ha encoratjat el govern secessionista.: El reconeiximent de la nova república a l'Estat francés ha fet, encoratjar el govern secessionista.


ACTIVITAT

: Escriviu 2 exemples d’oracions amb aposicions.

Maria, que es una impertinent, diu que ella te que ser delegada.

Diuen que en Estats Units, un dels paisos amb més venda de armes, han assassinat a cinquanta persones.

 ACTIVITAT. Busca les parafràsis que contenen els textos següents:

 La religió grega es va caracteritzar per l’antropomorfisme,en altres paraules, per la representació dels déus en forma humana. Moltes de les inscripcions funeràries dels romans començaven amb una invocació als déus manes, és a dir, els esperits dels morts. Efectivament, en moltíssimes inscripcions trobem l’abreviatura D M S , és a dir, “Dis Manibus Sacrum”, o siga, “consagrat als déus manes”.

ACTIVITAT: Busca algunes de les exemplificacions i reformulacions que s’han utilitzat en l’apartat “El text explicatiu dins la situació de comunicació”.

 El text explicatiu dins la situació de comunicació 1. Emissor-receptor L’emissor ha de saber a cada moment a quin públic es dirigeix i quina finalitat concreta persegueix. És a dir, ha de conéixer el col.lectiu a què pertany el receptor, conéixer-ne el nivell cultural, l’edat, etc., i adequar el to, el lèxic, els nivells de coneixement, etc., per facilitar la comprensió i assegurar l’interés per la temàtica presentada. La relació que s’estableix entre l’emissor i el receptor es basa fonamentalment en el fet que l’emissor es troba en una relació “privilegiada” ja que posseeix tota la informació, és ell qui “sap”, mentre que el receptor no disposa d’aquesta informació. Els papers de receptor i emissor no són, per tant, intercanviables. 2. Seleccionar la informació Un aspecte important que l’emissor ha de tenir en compte a l’hora de produir un text explicatiu és la selecció de la informació que ha de transmetre; aquesta selecció es fa tenint en compte la situació comunicativa en què es produeix cada text. En segon lloc, caldrà tenir en compte el tipus de relació que es dóna entre emissor i receptor, el tema objecte d’explicació, el canal emprat en la comunicació i les finalitats concretes del discurs. Tots sabem que no han de tenir les mateixes característiques una explicació adreçada a un xiquet o a un adult, realitzada a través d’una conferència o d’un article de premsa, entre amics o entre desconeguts, sobre un tema molt específic o sobre 2 fets de la vida quotidiana, etc.. Per tant, l’emissor afegirà o suprimirà informacions, seleccionarà els elements lingüístics i tipogràfics, la varietat i el registre que emprarà adequant-los a la situació de comunicació.

ACTIVITAT - Col.loca els connectors als buits corresponents:

 també, però:

 La ventilació i la claror hi entraven a través de l'atri, pati interior de la casa al voltant del qual es distribuïen les altres habitacions._També_ servia per recollir l'aigua quan plovia, que anava a parar en una cisterna situada a sota la casa. Com que hi entrava poca claror, les dependències solien estar decorades amb paisatges de colors, que les feien més lluminoses. La casa acostumava a ser d'una sola planta. A Roma, però, també n’hi havia de quatre o cinc pisos.

 en canvi, també, sinó que, així doncs:

 El senyor era el propietari de les terres i de tot allò que es trobava en el seu interior: els pagesos, els habitatges, els ponts, els molins, els animals, etc. En canvi, el pagés depenia del senyor de manera absoluta i l’havia de respectar, obeir i ajudar en tot moment. Així doncs, li havia de pagar un tribut, podia ser jutjat pel senyor i no podia abandonar el camp que treballava sense el seu permís. També, el senyor tenia l'obligació de proporcionar-li protecció en cas de perill. Els camperols, no solament van perdre part de la seua llibertat, sinó que, els forts impostos van deixar-los només amb el mínim imprescindible per a subsistir.

tot i que, en canvi:

 El creixement natural depén dels naixements i de les morts. Als països rics hi ha poca diferència entre els que naixen i els que moren. En canvi, als països menys rics o pobres, tot i que els morts són molt nombrosos, els que naixen encara ho són més, i la població creix molt de pressa.

també, d'aquesta manera:

En alguns indrets de la costa s’han instal·lat vivers per tal d’obtenir una major producció de mol·luscs. També es crien peixos de riu, principalment truites en piscifactories. D'aquesta manera, s’abarateix el preu del peix.

però, per exemple:

 Actualment l'aigua és utilitzada també per la indústria en grans quantitats. Per exemple es necessiten 1.000 m3 d'aigua per fabricar una tona de paper i 1.000 litres per elaborar 10 quilos de sucre.Però sobretot l’aigua s’utilitza per produir energia elèctrica.

també, a més:

El bosc ha anat perdent extensió a causa de les rompudes per convertir aquestes terres en zones de cultiu, també per l'acció purament destructora dels humans, que han tallat els arbres abusivament sense reposar les espècies. A més, els incendis forestals destrueixen cada any una part molt important de la superfície boscosa.

ACTIVITAT: Reescriu els dos textos explicatius següents tot reconstruint-ne l'ordre original. Subratlla-hi els lligams de relacions lògiques que articulen les diferents parts de cada text.

A) POSSIBILITAT D'ACCIDENTS A LES CENTRALS NUCLEARS

- D'entrada, una central nuclear no és una bomba atòmica i, per tant, és impossible que explote com la bomba.

- D'altra banda, són possibles les fugues de material radioactiu pel trencament de les barres metàl·liques que contenen l'urani.

- Així, doncs, la seguretat o el control a les centrals nuclears pot tenir punts dèbils.

- Ara bé, és possible que en una central hi haja accidents greus:  les falles en el sistema de refrigeració, de seguretat o de control poden crear un sobreescalfament que provoque fissures i, doncs, fugues radioactives.

- Cal recordar que l'estiu passat es va produir un accident d'aquestes característiques als EUA.

 B) TROBAR MARIT PER SANT JOAN

- Eren nombroses les joves que durant la Nit de Sant Joan feien uns rituals més o menys complicats per esbrinar quina seria la mitja taronja que el destí, l'atzar o la voluntat paterna els tenia reservada.

- Un mitjà relativament senzill per saber-ho consistia a llançar tres faves al terra de les seues habitacions: una pelada, una altra a mig pelar i una amb pell.

- L'endemà, amb els ulls clucs, havien de buscar-les a les palpentes.

- Si trobaven en primer lloc la fava pelada, mal averany! perquè el marit seria com la fava: pelat i pobre com una rata;,en canvi, si trobaven la que tenia pell, era signe que es casarien amb un individu ric o benestant.

- Finalment, la fava a mig pelar indicava que el futur marit no seria ni pobre ni ric.

ACTIVITAT - Completa les següents frases introduint noves idees mitjançant el tipus de connector que s'hi indica:

Són indubtables els avantatges de viure en una gran ciutat. Hi ha tot tipus de serveis, tant educatius, com sanitaris o d’oci, encara que les administrasions públiques, son pessimes.

L'ajuntament ha fet un gran esforç per millorar l’urbanisme del poble, en particular, la xarxa de carrers.

Són moltes les raons que expliquen la permanència dels fills o filles amb els seus pares. Hi ha la dificultat de trobar treball i d'independitzar-se econòmicamen, i finalment, els preus de vivendes han pujat.

La destrucció de la capa d'ozó pot ocasionar greus problemes de salut, si amb l'arribada de l'estiu, la població no es protegeix de les radiacions solars. 

RAMON LLULL

Activitats

Inserta una imatge de Ramon Llull i redacta un text en què parles de tots els aspectes que et proposem en les activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6.

1.    Quins foren els tres objectius que guiaren la vida de Ramon Llull? 

- Convertir els infidels a la fe cristiana, predicant-los en la seua llengua 

- Escriure llibres per difondre l’ideal cristià i divulgar els coneixements

- Crear escoles de llengües orientals per instruir els futurs missioners

Els tres objectius es materialitzen en tres grans accions de la vida de Llull; va peregrinar per Terra Santa on un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga. Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l’àrab als missioners, així com la manera de convèncer els musulmans. 

2.    En quines llengües escrigué? Quins són els motius d’escriure en cadascuna d’elles? 

Àrab, català, occità i llatí. Escriu en aquestos idiomes perque són la seua llengua materna i l'altre es el cristia.

3.    De quins temes tracten els seus llibres? 

L’obra presenta, en general, un marcat caràcter didàctic, tot i que també escriu llibres de filosofia, com Arbre de sciència, de ciència, com Tractat d'astronomia, poètiques, com les composicions trobadoresques prèvies al seu canvi de vida, o d'educació com Blanquerna, que inclou el Llibre d’Amic e Amat.

4. Què és l'Arbre de la ciència dissenyat per Ramon Llull

Un llibre de filosofia.

5. Quines són les seues obres més destacades?

 Arbre de sciència, Tractat d'astronomia,  Blanquerna, Llibre d’Amic e Amat i Llibre d’Evast e Blanquerna.

6. Explica què és el LLibre de les bèsties? Argument, personatges, objectius, etc.

El Llibre de les bèsties és una breu i deliciosa novel·leta moral on l'univers dels animals projecta el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comportament humà. La narració, dividida en set capítols, va precedida d'una introducció clarament deslligada de la resta de l'obra, on Fèlix és només apareix simplement com a espectador-narrador de l'historia. A més a més, afegeix un petit epíleg on diu q vol fer arribar El llibre de les bèsties en mans del rei perquè s'adoni que el món dels animals reflecteix el dels humans.

El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes. Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d'elles és atribuïda nombroses vegades, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.

Aquest llibre no és una sàtira antifeudal, sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.

7. Visualitza aquest vídeo i fes un resum del contingut.

Al regne animal hi ha eleccions. Tots estan d'acord amb que el caball sigui rei, menys la rabosa, que amb unes enganyoses paraules, fa que botin al lleo per a que sigui el rei. Quan el lleo es al tron, la fam comença, i decidixen menjar-se als fills del caball i del bou. Açó fa que el caball i el bou abandonin el regne i s´hen vajen amb els humans. Pero al final accepten el seu destí, i tornen al regne.

8. Llig la faula del Llibre de les bèsties i respon les preguntes

a)    Quins valors s’atribueixen als animals de la faula? . Na Renard, per eixemple,  té una actitut cínica i cruel perqué vol ser el rei.

b)   Què és una personificació? Aplica la definició a aquest text. Atribuir-li accions humanes a objectes o animals que nos són humans.

Explica quins elements ho demostren.

c)   Què és una faula? Justifica perquè aquest text ho és.Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral.
Aquesta faula és faula perqué té totes aquestes característiques.

ESPERANTO

Ludwik Lejzer Zamenhof (Białystok, Imperi Rus, 15 de desembre de 1859 – Varsòvia, Polònia, 14 d'abril de 1917; nascut Leyzer Leyvi Zamengov)^[1] va ser un oftalmòleg jueu, iniciador de l'esperanto, la llengua artificial més parlada fins avui. És el pare de Lidia Zamenhof.Quan era estudiant a l'escola secundària a Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una llengua auxiliar internacional, amb una gramàtica molt rica, però també molt complexa. Quan més tard estudià anglès, va decidir que l'idioma internacional havia de tenir una gramàtica senzilla. (Viquipedia)

ACTIVITAT 2
Saluto : hola
nova: nou
sude: sur
juliol: juliol
exemple: exemple

3. Visualitza el vídeo de la versió en esperanto de la Bamba, interpretada per JoMo. Després, fes les activitats que veuràs a continuació en la mateixa entrada del teu blog.

Busca en la lletra de la cançó les següents paraules i digues a quina llengua s’assembla.

    -ballar : dancadi

    -necessites: necesas

    -encant : cârmo

    -mariner: maristo

    -jo: mi

4. Llig les lletres en esperanto i en valencià i digues quines semblances has trobat.

Por dancadi La Bambo 
necesas

Per a ballar la Bamba

necessites

Nomes he trobat aquesta part de la cançó, que pareix que s'ha semblen foneticament i graficament.

5. Amb quina vocal acaben els substantius? 

La gran majoria acaba amb la "o".

LITERATURA TROBADORESCA

a) Realaciona els noms de les composicions amb les definicions corresponents i trasllada la informació a l'entrada del teu blog.

        Balada i dansa:  Composicions amoroses destinades a ser ballades

        Pastorel·la:  Diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que la festeja

        Cançó:   És el poema més típic de la lírica trobadoresca. Un trobador es 
                       declara vassall d’una dama cortesana. Té almenys 5 estrofes,          
                       i una tornada. El nom de la dama s’amaga darere d'un senyal.

        Sirventés:  Poesia moral o d’atac personal o de contingut ideològic

        Plany:  Cant de lloança i de lamentació a la mort d’un senyor o amic 

       Alba:  Poema que evoca els sentiments dels amants que s’acomiaden després de 
                   passar la nit junts.

                                

b) Copia la lletra de la cançó Boig per tu de Sau. Completa els buits i explica:

     - Quins personatges apareixen?  
          Trobador, dama

     -  A quina fase del trobador correspon la composició? Justifica-ho
           Tercera fase: fach "Em passo els dies esperant la nit"

- Quina relació hi ha entre el vers “estic boig per tu” i la lírica trobadoresca?
       El trobador es declara enamorat de la dama i pateix molt pel seu amor; sent que pateix la malaltia d'amor, bé perquè aquesta no el correspon, bé perquè no pot estar amb ella.

En terra humida escric:

“nena estic * boig per tu     

Em passo els dies * esperant la nit

Com et puc estimar

Si *de mi estàs tan lluny

Servil i acabat, *boig per tu

Sé molt bé que *des d'aquest bar

Jo no puc arribar on ets tu,

Però dins la meua copa veig

reflexada la teva llum,

me la beuré.

Servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis *al matí

*les llàgrimes es perdran

entre la pluja que caurà avui.

Em *quedaré atrapat
*Ebri d'aquest amor

Servil i acabat, boig per tu.

Els personatges 

c)  Relaciona els personatges de la columna de l'esquerra amb el nom que tenen en occità i explica quina era la seua funció en el triangle amorós de la poesia  trobadoresca. Trasllada aquesta informació a l'entrada del teu blog.

1. El senyor                                   El gilós  

2. La dama                                    La domina

3. El trobador                                El vassall o hom   

4. El confident                              El gaita  

5. El xivato                                   Els lausengiers

d)  Observa les imatges, explica que està succeint en l'escena i identifica els personatges que apareixen.
1- La dama ofereix una penyora d'amor al trobador que l'estima.
2- La dama està amb el trobador mentre el senyor està fora de palau i les dames de la cort són entretingudes pel joglar al pati del palau.

BOOKTRAILER

Aquest es el booktrailer  de AIRE NEGRE, realitzat per Ferran Belloch, Daniel Lorenzo, Javier Ruano i Jorge Lopez.