EXCURSIÓ SAN MIQUEL DELS REIS

Aquest és el video que he realitzat sobre l'excursió a San Miquel del Reis.

Història:

El seu origen cal situar-lo en el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. El 1371, Arnau d'Aranyó, abat de la Valldigna, comprà l'alqueria de Rascanya (d'origen islàmic); l'any 1383, Pere el Cerimoniós dóna llicència per a la construcció. Les obres s'iniciaran l'any següent i s'acabaran el 1401.

El monestir seguia l'esquema bàsic dels monestirs de l'Orde del Cister, una església amb una claustre adossat al qual s'adossaven la resta de les dependències monacals. Posteriorment les seues edificacions s'integraren al monestir jerònim, amb la desamortització desapareixeran les seues restes. Avui dia després de la restauració s'ha musealitzat una part del claustre primitiu.

Sant Bernat de Rascanya no va ser un gran monestir, construït amb materials modestos i sense problemes econòmics. A això es sumava que els monjos no seguien la regla cistercenca, arribant al punt que quan es decidí reconstruir-lo com a Sant Miquel dels Reis, només quedaven tres monjos.

És degut al testament de Germana de Foix pel qual es construí el nou monestir de Sant Miquel. Quan mor en 1536, disposa que volia ser soterrada a Sant Bernat de Rascanya, però que passés a mans de l'Orde dels Jerònims. El seu marit, el Duc de Calàbria, inicia les gestions oportunes per a complir amb el testament.

En 1545 aconsegueix de Pau III una butlla per la qual declara suprimida la comunitat cistercenca de Sant Bernat i el seu pas a l'Orde de Sant Jeroni, el monestir passa a anomenar-se Sant Miquel dels Reis. Un anys després els jerònims en prendran possessió.

Ferran d'Aragó concebé la nova construcció com un monestir que intregrara a més del propi monestir, una escola d'art i teologia amb el suport de la seua important biblioteca personal i, clar, un panteó familiar. El duc portà a València dos arquitectes importants, Alonso de Covarrubias i Joan de Vidaña, la primera pedra es posà el 1548, començant-se les obres pel claustre sud. El projecte de Covarrubias incloïa la reconstrucció de l'església cistercenca i la construcció d'un claustre al sud d'aquesta i conservava el claustre de Sant Bernat de Rascanya, quedant així un esquema rectangular amb l'església entre dos claustres. La mort del Duc de Calàbria el 1550 paralitzà les obres, deixant al monestir els seus béns i la seua valuosa biblioteca. Les obres no es reprendran fins 1578, en què la comunitat decideix canviar els plans de Covarrubias per al claustre. El resultat d'açò és un gran claustre més auster i directament inspirat en el Pati dels Evangelistes de l'Escorial, les obres del qual les dirigí Pere d'Ambuesa i donant-se per finalitzat el 1607.

Posteriorment el 1623 s'inicien les obres de l'església, substituint l'anterior. És obra de Pere d'Ambuesa i s'acabà cap a mitjans de segle, encara que a finals d'aquest encara es treballava en l'ornament de la façana.

En 1723 comença la construcció del claustre nord, dirigit i projectat per Fra Francesc de Santa Bàrbara. Només s'arribà a construir el cos est, destinat a refectori i cuina, però no s'utilitzà mai. A principis del segle XIX l'obra és para i mai s'acabarà. Aquest nou claustre suposà l'enderroc de la major part del claustre gòtic del primer monestir.

Durant la Guerra del Francés Sant miquel dels Reis va ser ocupat, i es robà part de la biblioteca deixada pel Duc de Calàbria. En 1814 els monjos tornen al monestir.