domingo, 17 de enero de 2016

Llibre de poeme

Sonet d’amor
T’estime
T’estime amb molt dolor,
a tu ordinador
me dones molt de pavor
en els vespres de tardor.

Quan jugava amb amor,
hem sentía com un retor
ple de dolçor
i amb molt de color

T’estime, i no faig res
per resoldre aquest dolor
amb aquest cancer.

T’estime com un jugador
al seu menester
d’ordinadors i amor.
FERRAN BELLOCH




Haikú

Aigua
Transparent i pur,
el mar i els bonics peixos
a l’aigua naden.

Foc
Vermell i ardent
el foc incandessent
crema a munto.
FERRAN BELLOCH










Cal·ligrama
























Acròstic

Ferran
Fer el faba, me agrada,
estar en la parra també,
ruidets faig molts,
Raquel és ma mare,
als videojocs jugue molt,
nade en la piscine.
FERRAN BELLOCH














Cançó
Rather be (adaptació al valencia)
Estem a un miler de milles de la comoditat,
hem viatjat mar i terra,
però mentre estiguis amb mi
no hi ha un altre lloc en el qual preferiria estar.
Hi hauria esperat per sempre,
exaltada en l'escàndol,
mentre estigui amb tu,
el meu cor continua bategant.
Amb cada pas que donem,
de Kyoto a la badia,
fent una passejada de forma tan casual.
Som diferents i iguals,
et poso un altre nom,
intercanviem les bateria.
Si em donessis una oportunitat,
jo l'aprofitaria.
És una bastonada de cec,
però jo ho aconseguiré.
Sé que amb tot el cor
no pots fer-me tremolar.
Quan estic amb tu,
no hi ha un altre lloc en el qual preferiria estar.
No no, no hi ha un altre lloc en el qual preferiria estar.
No no, no hi ha un altre lloc en el qual preferiria estar.
No no, no hi ha un altre lloc en el qual preferiria estar.
Partim en una missió,
per trobar la nostra pau interior,
fer-la eterna,
així res està incomplet.
És fàcil estant amb tu,
sagrada simplicitat.
Mentre estiguem junts,
no hi ha un altre lloc en el qual preferiria estar,
amb cada pas que donem,
de Kyoto a la badia,
fent una passejada de forma tan casual.
Som diferents i iguals,
et poso un altre nom,
intercanviem les bateries.
CLEAN BANDIT







Albà

Katy Perry
Katy Perry és cantant,
americana ella és.
Ella costa un grapat,
perque menja canapés.
Grammys ella ha guanyat.
FERRAN BELLOCH















Sàtira

Compromís
Compromís és un partit
nou que ha sortit.
Diuen que son nacionals,
pero amb Podemos s’han aliat.
Van de valencians,
pero lo religios l’han llevat.
Monica Oltra esta boja,
quina senyora més coixa
Si no vols sofrir,
vota a Compromís,
que d’una batucada
et vas a lliurar.
FERRAN BELLOCH







Epímone

Cantar
Si cantés tot el día estaría afonic.
Si cantés tot el día, açó sería un infern.
Si cantés tot el día moririeu catatonics.
Si cantés tot el día hem denunciarien pel carrer.
Si cantés tot el día la gent hem criticaría.
Si cantés tot el día una banda montaría.
Si cantés tot el día les batucades moririen.
Si cantés tot el día, la nit descansaría.

FERRAN BELLOCH










Poema-lladre
L’EQUIVALENT                                                        L’EQUIVALENT
L’equivalent de què?                                     L’equivalent de què?
Tot, sempre,                                                     Tot, sempre,
té el seu equivalent:                                      té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena                                la nit una pantalla apagada
d’estels de guix, el dia un cavall blanc          amb brutissia, el dia una pincellada
vora la mar, l’hivern un vell decrèpit             en un cuadre blau, l’hivern la caspa que es
i farfallós, la primavera un crit,                     queda al coltze, la primavera un aliment podrit,
l’estiu incendis, crepitar de boscos,             l’estiu calefacció, del llit al sofa ,
la tardor vent d’aram, pàmpols morats,         la tardor fruits secs, coberts robellats ,
vermells de posta.                                         el pas del temps.
 Jo, si per atzar algú crida el meu nom,        Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregat de foscúries.                  diré Ferran amb dignitat.

Joan VINYOLI, Cercles, 1979.                  Ferran BELLOCH










Poema-paisatge

El riu Turia
El riu Turia abans rebosaba d’aigua,
pero un dia l’aigua va sortir.
Ara es el major parc,
que hi ha a tota Valencia.
Que bonic es ara,
el que antigament era un merder!
Ciutat de les arts i les ciencias.
Per a que diguen que Calatraba era un dolent!
Desde el Bioparc,
fins al port.
I que diguen:
Visca el riu, que aigua no porta,
pero felicitat en porta a munto,
Visca Valéncia,
i visca Ricardo Bofill !
FERRAN BELLOCH

NO HE POGUT FER EL CAL·LIGRAMA EN EL ORDINADOR,
EL FARE A MA.
NO HE POGUT FICAR FOTOS AL BLOG. AL LLIBRE FICARE LES FOTOS.


No hay comentarios:

Publicar un comentario