- Activitats abans de la lectura: expliqueu què us agrada de la poesia i els poetes que més us agraden, justifiqueu perquè heu seleccionat els autors que llegireu i busqueu alguna informació sobre els autors que us semble d'interés (recodeu que heu d'indicar sempre d'on heu tret la informació).
No me agrada res de la poesía, perque normalment no llegisc poesía. Tampoc tinc poetes que me agraden perque no conec a quasi ningú. Els poemes que vaig a llegir, son de la pàgina web Música de poetes, perque no me abellía comprarme ningun llibre de poemes.
Ara vaig a buscar informació de poetes que conec.
Vicent Andres Estelles:Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993)[1] era unperiodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
- Durant la lectura: després de llegir cada poema, indiqueu el tema i expliqueu la idea principal que us transmet i alguna figura retòrica que destaque en el poema (metàfora, comparació, hipèrbole, personificació, rima, etc.).
Per revisar les figures retòriques podeu entrar en aquesta web: Figures retòriques
Per revisar les figures retòriques podeu entrar en aquesta web: Figures retòriques
1r:
Qui narra el poema recorda els temps d'abans, quan no hi habia geurra.
Hi ha una hipèrbole: Sóc avar de la llum.
2n:
Qui narra el poema anyora a una persona que estima, amb qui tomaba aiguardenta.
Personificació: obscenitats de mots amb que te invoco.
3r:
Explica com les formigues, el que feien art, ara es més una obligació, i no tenen temps per fer altres coses.
personificació: les formigues, poregosses, possant-se terra als ulls
4t:
Qui narra el poema, explica com va tot sol nevegant sense rumb, observant la vida dels demes.
personificació: la ciutat em prem, la ciutat em deixa.
5é:
El narrador descriu uns camps que ell recorda.
Metàfora: l'ombra de les muntanyes que envolten silencioses els records amagats.
6é:
El narrador maleix a les persones que pequen
No hi ha ninguna figura retòrica.
7é:
El poeta descriula vida com si fose un ball.
Al·literació: en molts versos repetix la essa.
8é:
Qui narra el poema desitja la mort.
personificació: la llum que el cel envía.
9é:
Expilca com Helena pot decidir per ella mateixa,quan complix els 20 anys.
No hi ha figura retòrica.
10é:
Qui narra el poema es lamenta de la seua vida.
Metàfora:L'abre de sang es ramifica.
11é:
Josep Carner : Joc d’aigua
Explica com Eros alça les aigües
Metàfora:Aigües dorments que jeien endebades
sota la terra o el brostall obscur.
11é:
Josep Carner : Joc d’aigua
Explica com Eros alça les aigües
Metàfora:Aigües dorments que jeien endebades
sota la terra o el brostall obscur.
12é:
Narra la vida d'una abella
Metàfora:pel card i per la rosa
trobarà camí del cel.
13é:
Diu que està malalta de enyorança
Hipérbaton:en pensar-hi, lentament
m'assalta.
14é:
Explica com l'amor es com un viatge en baixell.
Metàfora: caiem de nou l'un dins l'altre.
15é:
Descriu com les oronetes viatgen
Metàfora:un riu negre
corrien l’ample espai del cel.
16é:
Descriu un paisatge desertic
Polisíndeton: tot el poema
17é:
El narrador somnia amb viure en la lluna
Metàfora:Collir
en els pratsde llum
les síl•labes
més lluminoses
18é:
Josep Carner : Retorn a Catalunya
Descriu com veu la seua terra al arribar
Metàfora:
19é:
Rafael Caria : Sento la mar
Recorda la mar que banya la costa de Catalunya.
Polisíndeton: la mar blava, la mar tendra, la mar que ho porta.
20é:
Màrius Torres : Tardor
Descriu com es la tardor per al narrador.
Metàfora: Els arbres seculars fruiten amor.
Josep Carner : Retorn a Catalunya
Descriu com veu la seua terra al arribar
Metàfora:
Ja veig damunt la serra de foc
|
Rafael Caria : Sento la mar
Recorda la mar que banya la costa de Catalunya.
Polisíndeton: la mar blava, la mar tendra, la mar que ho porta.
20é:
Màrius Torres : Tardor
Descriu com es la tardor per al narrador.
Metàfora: Els arbres seculars fruiten amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario